Evidències i conclusions de “El refugi”

Bona tarda famílies! Avui us volem compartir les conclusions del nostre treball de final de Màster de Neuroeducació titulat:

Programa de mindfulness per a alumnes de cicle mitjà d’educació primària

Desenvolupar l’autoconsciència a partir de la pràctica d’atenció plena

 

Abstract

En els últims anys, la popularitat del mindfulness a la societat occidental ha augmentat considerablement ja que s’han realitzat nombrosos estudis amb evidència científica que avalen els efectes positius del mindfulness sobre la salut, el benestar i el desenvolupament cognitiu de les persones. No obstant això, encara és escassa la investigació sobre els seus efectes en el context escolar.

Aquest estudi va avaluar l’efectivitat d’una intervenció breu basada en mindfulness en alumnes de cicle mitjà d’educació primària. Es va dissenyar un estudi quasi-experimental pre-post amb l’objectiu d’analitzar l’impacte de la realització de pràctiques d’atenció plena dins d’un programa de mindfulness que tenia la finalitat de desenvolupar l’autoconsciència.

Els anàlisis estadístics van mostrar diferències significatives entre resultats del pre-test i el post-test. La majoria d’alumnes havien desenvolupat la seva autoconsciència tenint en compte l’escala Child and Adolescent Mindfulness Measure (CAMM). Es discuteixen possibles explicacions i línies futures d’investigació.

Conclusions

Els resultats de la investigació van en concordança amb els estudis fets els últims anys que demostren que la pràctica d’activitats de relaxació i concentració (com ara el mindfulness) millora l’autoconsciència.

L’anàlisi dels resultats obtinguts, ens permet tenir una visió objectiva per valorar l’impacte de la realització de pràctiques d’atenció plena del taller “El refugi”.

Es pot concloure que:

• S’afirma la hipòtesi plantejada en aquesta investigació: Realitzar pràctiques d’atenció plena amb alumnes de cicle mitjà d’educació primària millora la seva autoconsciència.
• El gènere no influeix significativament en l’augment de l’autoconsciència a través de la realització de pràctiques d’atenció plena.
• El nivell educatiu (entre tercer i quart) no influeix en l’augment de l’autoconsciència a través de la realització de pràctiques d’atenció plena.

Limitacions i propostes de futur

Cada dia s’implementen més intervencions educatives en les que treballar el mindfulness és un dels objectius principals. S’han realitzat diferents estudis amb els que es pot afirmar que el mindfulness aporta beneficis, tot i així, manca una evidència científica generalitzada que avali l’eficàcia d’aquestes intervencions.

Molts dels estudis de mindfulness realitzats en contextos educatius presenten una sèrie de limitacions (García-Campayo, J. et al., 2017):

• Estudis sense grup control de comparació: no permet la comparació entre grups i per tan, és difícil discriminar els efectes del la intervenció del programa amb altres factors.
• Pocs estudis qualitatius: no permet recollir i interpretar informació qualitativa dels participants.
• Resultats a curt termini: no permet obtenir conclusions a llarg termini, ja que s’avaluen els efectes immediats del programa.
• Mesures d’avaluació poc precises (ítems abstractes, no adaptades a l’edat, informació extreta de tercers…): no permet validesa i fiabilitat absolutes en els resultats.
• Mostra petita: no permet la generalització dels resultats.
• Manca d’investigació sobre factors associats a la implementació de mindfulness (instructor, característiques de l’alumnat, tipus de pràctiques, durada, freqüència,…): no permet generalitzar l’eficàcia del programa.

Per aconseguir uns estudis més fiables, de cara a futures investigacions es plantegen les següents recomanacions (García-Campayo, J. et al., 2017):

• Disseny d’estudis amb grup control.
• Disseny d’estudis qualitatius.
• Resultats a llarg termini.
• Mesures d’avaluació adequades (qüestionaris de fàcil comprensió, escales normalitzades i estandarditzades…).
• Mostres més àmplies.
• Investigacions que tenen en compte els factors associats a la implementació de mindfulness (instructor, característiques de l’alumnat, tipus de pràctiques, durada, freqüència,…).

Les limitacions més significatives del nostre estudi són: 

• Mostra molt petita que no permet assegurar la generalització dels resultats. Les dades obtingudes podrien considerar-se insuficients per extreure una conclusió del tot fiable, ja que la quantitat d’alumnes ha sigut relativament poca.
• Brevetat de la intervenció per poder observar l’efecte de les pràctiques d’atenció plena en l’autoconsciència.
• Manca de grup control per poder comparar resultats.
• Mesura d’avaluació poc precisa: per tal d’analitzar el grau d’autoconsciència que els alumnes adquirien al llarg del taller es van trobar diferents escales de valoració. Finalment, es va apostar per la CAAM (Greco et al., 2011) ja que es va trobar un estudi en el que es valorava l’efectivitat de l’escala traduïda en català (Viñas et al., 2015). Tot i així, es considera que els ítems de l’escala utilitzada són força abstractes.

Les futures investigacions han de tenir en compte aquestes limitacions per poder aportar resultats fiables en la investigació sobre mindfulness en el context educatiu.