Què tal famílies? Avui volem convidar-vos a llegir l’article “Els nens: grans mestres de mindfulness” de Milos Salgueda, psicòloga i terapeuta que ens condueix a fer una reflexió senzilla, però sovint complexa de portar a la pràctica.
Són les 7:00 del matí i entrem a la dutxa, però hi som realment? En moltes ocasions el nostre cap ja és a una altra banda i comencem a pensar què va passar ahir o què farem a la feina. Pensaments que no ens ajuden a començar el dia tranquils ni nodrits emocionalment. Potser ni ens adonem de la quantitat de sensacions agradables que podem sentir i regalar-nos en aquests deu minuts: com la pressió de l’aigua ens fa un massatge a l’esquena, sentir com està el nostre cos, observar el camí que fan les gotes d’agua,…
En canvi si fem un exercici d’observar com estan els nens a la banyera ens adonem de les diferències. Miren impressionats les bombolles de sabó, experimenten com l’aigua esquitxa, proven nou jocs d’omplir i buidar. Estan realment a la banyera, gaudint del moment.
Estar centrats en el present, obrint la ment a totes les sensacions i meravellar-se de qualsevol cosa és l’actitud que els nens tenen naturalment. Però què passa quan ens fem adults que desaprenem aquesta capacitat necessària per gaudir d’una bona salut emocional? La planificació de tot el què hem de fer, les preocupacions sobre el passat o futur, fan que ens oblidem del gran valor que té el present i la quantitat de sensacions agradables que podem viure cada minut si les sabem escoltar i valorar. Donar importància a aquesta actitud i integrar-la com un hàbit pot canviar completament el nostre nivell de nutrició emocional. Com a conseqüència estem fent un important treball de prevenció en salut mental.
Darrerament hi ha molts estudis empírics que demostren que la pràctica de mindfulness és molt efectiva per reduir l’estrès, i que té efectes molt postius sobretot en el tractament de l’ansietat i la depressió. Però en què consisteix aquesta tècnica que té els seus orígens en la meditació budista?
El mindfulness o atenció plena és un actitud mental de viure plenament en el present i valorar-ne tota la seva riquesa. Tenir consiceǹcia de l’experiència present amb acceptació i sense jutjar-la ni resistir-se a viure-la tal com és. Es tracta de dirigir, estabilitzar i incrementar la potència de la nostra atenció en el present (sortit del passat i del futur) i amb una afectivitat positiva envers un mateix la pròpia experiència.
Si bé pot ser interessant fer una pràctica continuada de meditació per potenciar aquesta capacitat, cal destacar que el més important no és el temps que ho dediquem sinó la capacitat d’integrar aquesta actitud en el nostre dia a dia. I això, els nens en són uns grans mestres. Només cal que els observem i segur que podem aprendre’n molt d’ells. I el que és més important és que els ajudem a no abandonar-la:
- Escoltant i observant de forma molt positiva els moments en què gaudeixen del present.
- Deixant-los espais lliures en què puguin experimentar per ells mateixos sense que un adult els guiï.
- Acceptant el seus estats emocionals sense fer judicis de valor i ajudar-los a que aprenguin a escoltar-los i regular-los.
El model de societat en què vivim ple d’estimulació contínua arriba també als nens i per això és molt important que pares i educadors fem un esforç per mantenir capacitats saludables que ells tenen de forma natural i en aquest cas, siguem nosaltres els que n’aprenguem d’ells.
PETITA ÀNCORA 